1 v. tr. tornar. reciprocar. L'amor esdevé beatificant només quan és reciprocat. 2 Fer recobrar els sentits; hiperb., donar nova vigoria o nou ànim. revenir. Ja comença a revenir a poc a poc. Revenir-li, a algú, el coratge. revifar envigorir 3 v. intr. tornar. ésser de retorn revenir regres [...]

retornar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 animar(->) reanimar retornar. Aquesta olor retorna. 2 consolar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de retornar al lloc d'origen. regrés tornada revinguda reaparició Cp. repatriació 2 Acció de retornar a l'estat que tenia abans. reversió. La seva reversió al catolicisme. reducció. La reducció d'un clergue a l'estat secular. reveniment retornament recurrència(tèc.) 3 Acció de [...]

1 tornar, retornar. repetir-se. És un mal que es repeteix a cada hora. 2 créixer, augmentar. 3 reinflar-se(una fusta) 4 Tornar en si. refer-se recobrar(tr.). Recobrà les forces, les forces li revingueren. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

empènyer enardir galvanitzar moure excitar avivar. Avivar una conversa, animar-la. donar anses aixecar la moral donar ales enfervorir conhortar. Ves, conhorta'l; que no plori més. inflamar atiar. Atiar el foc, animar-lo. En sentit fig. excitar. retornar(hiperb.). Aquelles [...]

1 v. intr. retornar. Ahir va retornar el nostre germà. revenir, tornar reiteradament. És un mal que li revé a cada hora. repassar, tornar a venir o a passar pel mateix lloc. Al meu retorn de París, repassaré per Avinyó. regressar revertir, tornar, una cosa, a mans del qui l'havia cedit en favor [...]

1 arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir(->) provenir(->) resultar. 2 procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. [...]